DIFRACCIÓ DE RAIGS X

Els raigs X interaccionen amb la matèria cristal•lina produint, entre d’altres efectes, la difracció d’aquests en direccions específiques, la intensitat i geometria de les quals són característiques de cada compost: l’anàlisi de l’espectre de difracció constitueix, dons, un sistema d’anàlisi que permet identificar substàncies a condició que aquestes siguin prou cristal•lines (els àtoms ordenats periòdicament en l’espai), la qual cosa vol dir, en termes pràctics, la majoria dels compostos inorgànics excepte els vidres (saber-ne més...).

La identificació de la majoria de compostos i barreges inorgànics es pot basar en aquesta tècnica instrumental. La quantitat de mostra necessària per l’anàlisi per difracció de raigs X és petita, de l’ordre de poques desenes de miligrams, si be hi ha la possibilitat de treballar amb quantitats molt menors si s’usa aquesta tècnica analítica amb radiació sincrotró. Exemples: composició d'una pedra, identificació de sals, caracterització de capes d'acabat, identificació de morters i formigons (lligant i àrid), etc.

empresa

equip

serveis