FLUORESCÈNCIA
UV
La
fluorescència UV és l’emissió
de llum (visible) causada per l’excitació amb llum ultraviolada
(longituds d’ona entre 200 i 400 nm). El fenomen té lloc
perquè la llum excita els electrons d’una substància
a nivells de major energia, situació que esdevé inestable
i tendeixen a recuperar l'estat original, la qual cosa aconsegueixen amb
salts energètics a nivells inferiors: en cada salt s’allibera
energia en forma de radiació electromagnètica i si algun
d’aquests correspon a les energies de la llum visible, es detecta
el fenomen de la fluorescència en forma d’emissió
de llum d’un cert color.
Moltes substàncies inorgàniques i orgàniques presenten
aquest fenomen, que es pot posar de manifest sigui sota un microscopi
òptic, sigui macroscòpicament amb una excitació consistent
en una làmpada que emeti UV de la freqüència desitjada
i observant amb els filtres necessaris per evitar la llum paràsita
(normalment emesa per la pròpia làmpada d’excitació).
Aquesta tècnica permet la detecció de substàncies
(sobre tot orgàniques) presents en molt poca quantitat, de vegades
difícils de detectar analíticament si estan parcialment
degradades. Moltes de les substàncies “actives” tenen
una emissió característica, de forma que sovint és
possible determinar el tipus de compost que provoca l’emissió
fluorescent.
Patrimoni 2.0 ha posat especialment a punt aquesta tècnica
per detectar additius orgànics en morters històrics,
quina detecció analítica resulta molt complexa per les interferències
de la calç i per la poca quantitat normalment additivada. Igualment
és possible la determinació de certs tipus de composts en
pintures observades en microscòpia òptica
amb la configuració adequada.
|