TÈCNIQUES ANALÍTIQUES | ||||||||
COLOR I COLORIMETRIA La llum visible està formada per radiacions de longituds d’ona entre 400 i 700 nm, la barreja de les quals dóna llum blanca. Quan aquesta es reflecteix o travessa un material, part d’aquestes radiacions són absorbides i només arriba a l’ull una combinació d’aquestes: aquesta barreja és interpretada pel cervell com un color. El color depèn, dons, de la combinació de radiacions visibles que arriben a l’ull, però aquest interpreta els colors també en base a l’amplitud de la zona il•luminada, la textura superficial, la distància d’observació, etc. No obstant, hi ha tres atributs del colors, anomenats psicològics, que poden ser mesurats i calculats en base a dades analítiques: la lluminositat (quantitat de llum rebuda), el to (que permet diferenciar un vermell d’un verd, per exemple) i la saturació (un color es diferencia de la seva barreja amb blanc per la saturació). La mesura de l’espectre de reflexió d’una superfície (amb quina intensitat es reflecteix cada radiació de longitud d’ona específica) permet el càlcul de les coordenades cromàtiques, unes dades que alhora, faciliten el càlcul de les possibles barreges de colors, correccions de la degradació històrica, etc., basats en l’anomenada àlgebra del color. La llum es reflecteix en una superfície rugosa (una pintura, per exemple) de forma difusa, en totes direccions, i cal recollir-la amb una esfera integradora (esfera amb la superfície interior recoberta d’un material blanc patró: òxid de magnesi o sulfat de bari) o una fibra òptica especificament dissenyada, que l’envia a un detector multicanal. A partir del espectre de reflexió difosa es poden calcular les coordenades de color en els diversos sistemes internacionalment acceptats per la CIE (Commision Internationalle d'Eclairage). (saber-ne més...) |
![]() |
|